L'hora del Conte

Guió tècnic de la pel·lícula "El zoo d'en Pitus"

La pel•lícula “El zoo d’en Pitus” té una durada de 83 minuts i la podem dividir en 9 parts (conjunt de preses).

• Part 1:
- Contingut: el narrador (Tonet) presenta l’escola del barri del Raval i els personatges que viuen en aquest.
- Escenari: barri, escola i casa d’en Pitus.
- Personatges: Tonet, Mariona, mare d’en Pitus, alumnes i professor de l’escola.
- Pla: general, pla mitjà, pla de conjunt i primer pla.

• Part 2:
- Contingut: presenten el solà on estan la banda d’en Pitus liderada per en Tonet. Apareix “la Trinxera” liderada pel Cap Pelat i aquests busquen brega. Els dos líders es barallen.
- Escenari: solà
- Personatges: les dues bandes.
- Pla: general i primer pla.
- Música: la banda d’en Pitus canta (com un musical).

• Part 3:
- Contingut: mentre en Pitus i en Cigró juguen al parc, el germà d’en Cap Pelat roba el gos d’en Pitus i l’amaga en una fàbrica abandonada perquè es pugui entrenar amb el seu propi gos. Tots els amics d’en Pitus busquen el gos desesperadament sense èxit.
- Escenari: plaça del barri, local del germà d’en Cap Pelat i bar del barri.
- Personatges: en Cigró, en Pitus , mare d’en Pitus, profesor de l’escola, banda de La Trinxera, gos.
- Pla: general i primer pla.

• Part 4:
- Contingut: En Pitus es troba malament i la seva mare el porta al metge, aquest li diu que el seu fill està molt greu del cor i l’han d’operar amb urgència. Aquesta operació és molt cara i la seva mare no se’n pot fer càrrec.
- Escenari: casa d’en Pitus, el barri i l’hospital
- Personatges: Metges, Pitus i la seva mare.
- Pla: general.

• Part 5:
- Contingut: Els companys d’en Pitus quan s’assabenten que el seu amic està molt malalt decideixen ajudar-lo, construint un zoo.
- Escenari: Zoo de Barcelona, escola i bar.
- Personatges: amics d’en Pitus
- Pla: General i primer pla.

• Part 6:
- Contingut: Al tenir la idea clara de fer un zoo per recollir diners per l’operació d’en Pitus, els amics comencen a muntar el local. Per tenir els animals suficients per muntar el zoo van al bosc.
- Escenari: laboratori, escola, bosc, hospital.
- Personatges: companys, professor i veïns del barri, persona de seguretat del laboratori.
- Pla: general, pimer pla i pla de conjunt.

• Part 7:
- Contingut: Mentre que estan al bosc, la banda del germà del Cap Pelat són contractats pels corruptes del barri per destrossar el zoo, ja que volen destruir-lo i fer edificis. Quan tornen del bosc, en Cap Pelat es sent malament pel que ha fet el seu germà i decideix portar-los on està el gos. Un cop el troben el porten a l’hospital amb en Pitus.
- Escenari: bosc, barri del Raval, local del zoo, hospital.
- Personatges: amics d’en Pitus, corruptes, professor, banda del germà d’en Cap Pelat, gos.
- Pla: General i mitjà.

• Part 8:
- Contingut: Els companys d’en Pitus arriben al zoo i l’han de refer tot, però aquesta vegada ho fan amb l’ajuda dels veïns. Un cop muntat arriben els corruptes amb màquines excavadores, però amb l’ajuda de tv3 no se’n surten i per compromís amb la televisió financen aquest zoo.
- Escenari: zoo
- Personatges: veïns del barri, companys d’en Pitus, corruptes i tv3.
- Pla: general, primer pla i mitjà

• Part 9:
- Contingut: El zoo s’inaugura amb èxit i recapten els diners suficients perquè en Pitus es curi. Mesos més tard en Pitus ja està curat. Les dues bandes es fan amigues i el professor d’en Pitus i la mare es casen.
- Escenari: zoo i barri.
- Personatges: tots els veïns del barri, professor, mare d’en Pitus, Pitus, amics, tv3 i corruptes.
- Pla: general, mitjà i primer pla.

Paula Carreras Belmonte

Mariona Fàbregas Domènech

Rocio Prieto Ortiz

"El zoo d'en Pitus" la pel·lícula

Més de quaranta anys després del gran èxit que va tenir el llibre El zoo d’en Pitus, l’any 1999 es decideix produir-lo per portar aquesta maravellosa història a la gran pantalla mantinguent intactes els valors ètics de l'original literari; sota la direcció de Mireia Ros i el guió de Sebastià Sorribas (autor del llibre).

En el barri del Raval de Barcelona viuen dues bandes en permanent estat de guerra. La d’en Pitus, liderada per Tonet, vol un futur millor en l'entorn social tan dur en el qual viuen. L'altra banda és la de la Trinxera, liderada per Cap Pelat, que admira i imita a Juanolas, cap de tota la gent del barri. Però la greu malaltia d’en Pitus despertarà en els nens un sentiment de solidaritat: decideixen organitzar un zoo en una fàbrica abandonada per a fer-se càrrec de les despeses del tractament mèdic d'en Pitus.

Aquesta pel·lícula, d'uns 83 minuts de durada, inculca valors com ara: Amistat, entusiasme, solidaritat i esforç.

La veritable amistat dura tota la vida i per a això cal cuidar als amics. Aquest valor és el principal de la pel·lícula i el qual dóna forma o sosté a tot el que passa en la història, ja que tot comença per ajudar a un amic. A més, durant el transcurs de la pel·lícula veiem com l'amistat entre els components del grup es va enfortint ja que lluiten per alguna cosa en comú i tenen la mateixa inquietud, ajudar al seu amic Pitus.

També apareix la persona entusiasta que és aquella que creu en la seva capacitat de transformar les coses, creu en si mateixa, creu en els altres, creu en la força que té per a transformar el món i la seva pròpia realitat. Està impulsada a actuar en el món, a transformar-lo. Això ho veiem clarament en un dels personatges clau d'aquest film, en Tonet (millor amic d'en Pitus) que tot i les dificultats per crear el zoo no es rendeix. En relació amb això veiem l' esforç i la tenacitat de la colla d'en Pitus. Aquest fet s'aprecia clarament; ells volen acabar el zoo abans del dia de la inauguració i fan tot el possible per a aconseguir-ho; en un determinat moment ho veuen una mica difícil, ja que algú els hi destrueix tot el que havien fet i es troben en una situació complicada perquè els hi queda molt poc plaç, però gràcies a la solidaritat dels homes del barri i del gran ímpetu i coratge que hi fiquen ho acaven aconseguint.

En conclusió, El zoo d'en Pitus intenta inculcar l'afany de superació i la importància de lluitar pel que un vol. A més és un cant a la solidaritat, a l’amistat i l'afany de col·laboració entre un grup de nens i nenes que volen ajudar a un dels seus amics, el qual pateix una estranya malaltia que solament poden tractar en un altre país.

Paula Carreras Belmonte

Mariona Fàbregas Domènech

Rocio Prieto Ortiz

Comentari del llibre: "El juego educativo; iniciación a la actividad intelectual y motriz".

El juego educativo, escrit per el doctor O. Decroly i la seva colaboradora E. Monchan, introdueix el joc en la educació i, respectant el caràcter de l'activitat lúdica, confereix una dimensió nova al considerar-lo el mitjà fonamental de l'autoeducació del nen.

El llibre està dividit en diferents parts de la primera a la cinquena. En la primera part se'ns expliquen algunes nocions generals sobre el joc. En la segona part ens expliquen jocs relacionats amb el desenvolupament de les percepcions sensorials i de l'aptitud motriu. En la tercera part se'ns expliquen jocs d'associació d'idees i de deducció. A la quarta part hi trobem jocs didàctics relacionats amb la lectura, la gramàtica, entre altres. I finalment, la cinquena part ens explica com realitzar jocs col·lectius.

Personalment m'agradaria destacar la quarta part. I dins d'aquesta m'ha semblat molt interessant el capítol XI que tracta el tema de l'adquisició de la lectura i la comprensió d'aquesta relacionant-ho amb el joc.

En el capítol XI se'ns explica que l'adquisicó de la lectura només té sentit si aquesta permet comunicar i aprendre. Hi ha nens que adquireixen la lectura i l'escriptura, però en realitat molts nens tenen un vocabulari molt reduit i no entenen allò que llegeixen. Davant aquesta situacó llegeixen sense entendre el que llegeixen i la lectura per a ells no té cap mena d'interés.

Per tal d'evitar o eliminar això els autors proposen els jocs d'associació d'idees; aquests jocs requereixen la utilització de les paraules, però també es poden practicar de manera escrita i permeten el pas de la representacó gràfica a l'escriptura i a la lectura.

Després d'una breu explicació se'ns expliquen alguns jocs de comprensió del llenguatge i posteriorment jocs de gramàtica.

Un dels jocs que ens expliquen és per exemple el dels adjectius. És molt simple, consisteix en tenir un trosset de cartró dividit verticalment en dues parts, representant objectes, uns de gènere masculí i els altres de gènere femení. S'han d'agregar els adjectius que es relacionen amb ells, escrits en cartons mòbils (per exemple, un llibre: petit; una cadira: petita; un llangardaix: vermell; una poma: vermella).

Com a conclusió personal, crec que és un llibre molt útil ja que planteja el joc com a solució de molts dels problemes que es poden trobar els infants durant el seu aprenentatge.

Rocío Prieto Ortiz

Comentari de l'article "Com es desenvolupa el nen a través del joc"

L’article “Com es desenvolupa l’infant a través del joc” de Joan Almon (E.U.A.), que pertany a la revista electrònica "Aliança per a la Infància", posa de manifest la importància del joc per al nen.

Segons ens diu, als anys setanta i vuitanta als Estats Units i al Canadà prestigiosos educadors es van convèncer que el joc era una pèrdua de temps. Els infants havien d’aprendre a llegir i fer-ho al més aviat possible. Conseqüentment, no hi havia temps per a jugar.

En un intent frenètic per preparar als infants per a llegir al més aviat possible, s’havia exterminat l’esperit propi dels infants, ja que el joc brolla des del més profund del seu ésser i els permet mantenir de forma fluïda la seva força vital, que és molt necessària per al creixement que està duent a terme i per tant, no permetre de jugar als infants és com posar-los en un estat malaltís. La conseqüència de tot això, segons l’autor, hauria estat que els nens haguessin acabat farts de l’escola a Primària, si ja des de petits se’ls treu allò essencial per a ells (el joc) i se’ls emboteix de coneixements a pàrvuls.

Avui dia, el nou mètode que s’està desenvolupant a l’educació pre-escolar és ensenyar jugant, i no a través de fitxes i de llibres didàctics com es feia abans. Tanmateix, l’èmfasi està encara en l’ensenyar, perquè la majoria dels educadors moderns encara no han observat que els nens aprenen amb el joc creatiu que ells mateixos realitzen.

Recents estudis demostren que els nens que juguen bé en situacions socials creatives, mostren avanços significatius en moltes àrees cognoscitives i sòcio-emotives, incloent-hi el desenvolupament del llenguatge, competència intel·lectual, curiositat, creativitat i imaginació. Els nens que han jugat suficientment poden mantenir millor l’atenció i tenen més habilitat per a concentrar-se; són menys agressius i es porten més bé amb els seus companys; mostren més empatia, poden veure amb més facilitat el punt de vista dels altres i tenen més habilitat per saber amb antelació les preferències i els desigs dels altres. En general, els que juguen estan més ben ajustats emocionalment i socialment.

La fantasia comença al voltant del temps en què el nen formula els seus primers pensaments. Però, com més l’ensenyem, més destruïm la força incipient de la fantasia en el nen. I, sense aquesta, el pensar es torna sec i sense vida. Si permetem que la fantasia fructifiqui en el pensar, llavors, una forma de pensar imaginatiu i creatiu comença a florir i a créixer. La fantasia de la infantesa aparentment desapareix al voltant dels sis o set anys. En realitat, passa per una metamorfosi i reapareix com la imaginació creativa interna de l’edat del nen a Primària. El nen pot ara veure quadres o imatges a dins de la seva ment. Aquests, són tan vius en ell com ho han estat les situacions de joc d’uns anys abans. La imaginació creix i es desenvolupa durant els anys de primària. Però durant la pubertat aparentment desapareix. En realitat, passa per una altra metamorfosi i sorgeix com el pensar creatiu de l’adolescent i l’adult. L’adult imaginatiu serà capaç de jugar amb idees amb la mateixa facilitat amb què abans participava en el joc fantasiós.

En resum, el que ens vol dir l’autor és que ens hem de mossegar la llengua cada vegada que vulguem explicar-li quelcom a un nen petit, perquè hem de permetre’l el plaer de trobar les seves pròpies respostes a través del joc.

Rocío Prieto Ortiz

Comentari del llibre, "El animador: buenas prácticas de acción sociocultural"

Aquest llibre escrit por Gloria Pérez Serrano,Ma Victoria Pérez de Guzmán Puya, treballa al voltant de la figura d'un professional cada vegada més demanat i necessari que és l'animador sociocultural.

Aquest, s'estructura en 7 capítols diferents que tracta la figura d'aquest professional i les característiques de l'animació en cada edat. En concret, comentaré el capítol 2, que és centra en l'animació infantil i en el joc.

Aquest capítol analitza els concepte d'oci i temps i lliure, així com els requisits que ha de reunir l'oci per a ser considerat com a tal. També es presenten les característiques físiques , psicològiques i socials d'aquesta etapa, amb el fi que l'animador conegui millor els nens amb els que ha d'intervenir. D'aquesta manera es podran dissenyar activitats convenients per a cada nen. També ens mostra diferents espais i recursos creats per als nens, com poden ser casals, ludoteques, granges escolars etc.

Penso que és un llibre molt interessant ja que ens proporciona les eines més importants per a dur a terme aquesta animació i sobretot perquè l'infant aprendre jugant, tal i com diu en el llibre, l'infant és en aquesta etapa quan té lloc la socialització primaria i secundaria, així com el desenvolupament intel·lectual i físic. A través dels jocs podem ajudar a aquest desenvolupament. Podem fer que l'infant a través de la curiositat vegi i aprengui coses noves i així a través de la motivació i del joc aprengui sense adonar-se'n.

Paula Carreras Belmonte

Comentari sobre l'article Activitats en família: una nova forma d'extraescolars de la revista Viure en família

L'article Activitats en família: una nova forma d'extraescolars ens parla del lleure dels infants i els adults.

La idea més comuna és que en el lleure hi ha uns espais per als infants i uns altres espais per als adults. Tot i això, cada vegada hi ha més propostes per a realitzar activitats en família que poden agradar a totes les edats.

Aquest article fa èmfasi a la importància d’aquestes activitats ja que poden beneficiar als membres de tota una família: fomenten el joc espontani, enforteixen els vincles i milloren les formes de comunicació entre les famílies.

L’article proposa varies activitats i projectes que es duen a terme arreu de Catalunya. Com a destacades trobem “Turisme Actiu en Família” proposat per Rosa dels vents que ofereix vacances amb activitats per a grans i petits en cases de colonies; un altre centre és l’espai infantil Ca la Dona de Barcelona que ofereix xerrades i tallers a les mares amb activitats paral·leles per als més petits, amb un mateix centre d’interès; i per últim la proposta “Dansa en família” que ofereix un procés de treball els diumenges on es treballa amb la improvització, els jocs, els massatges, el sentit del ritme, etc.

Segons el meu parer, aquest article pot ser de gran interès per a totes aquelles famílies que creguin amb el joc com a base de treball.

L’objectiu d’aquest bloc és trobar activitats amb què els nens i nenes aprenguin jugant. Per això aquest article crec que fa unes propostes molt vàlides i alhora divertides que potencien la creativitat, els vincles entre uns i els altres i la imaginació en l’àmbit entre i intrafamiliar. D’altra banda, aquestes activitats no només contribueixen al desenvolupament dels infants sinó que també reforcen la idea que el procés de criança és un temps per compartir amb els fills i filles.

Si voleu saber més informació sobre les activitats extraescolars en família podeu llegir l’article complet a la revista abans mencionada. A més a més, hi trobareu un quadre informatiu amb els centres que ofereixen aquestes activitats.

Mariona Fàbregas