Comentari de l'article "Com es desenvolupa el nen a través del joc"

L’article “Com es desenvolupa l’infant a través del joc” de Joan Almon (E.U.A.), que pertany a la revista electrònica "Aliança per a la Infància", posa de manifest la importància del joc per al nen.

Segons ens diu, als anys setanta i vuitanta als Estats Units i al Canadà prestigiosos educadors es van convèncer que el joc era una pèrdua de temps. Els infants havien d’aprendre a llegir i fer-ho al més aviat possible. Conseqüentment, no hi havia temps per a jugar.

En un intent frenètic per preparar als infants per a llegir al més aviat possible, s’havia exterminat l’esperit propi dels infants, ja que el joc brolla des del més profund del seu ésser i els permet mantenir de forma fluïda la seva força vital, que és molt necessària per al creixement que està duent a terme i per tant, no permetre de jugar als infants és com posar-los en un estat malaltís. La conseqüència de tot això, segons l’autor, hauria estat que els nens haguessin acabat farts de l’escola a Primària, si ja des de petits se’ls treu allò essencial per a ells (el joc) i se’ls emboteix de coneixements a pàrvuls.

Avui dia, el nou mètode que s’està desenvolupant a l’educació pre-escolar és ensenyar jugant, i no a través de fitxes i de llibres didàctics com es feia abans. Tanmateix, l’èmfasi està encara en l’ensenyar, perquè la majoria dels educadors moderns encara no han observat que els nens aprenen amb el joc creatiu que ells mateixos realitzen.

Recents estudis demostren que els nens que juguen bé en situacions socials creatives, mostren avanços significatius en moltes àrees cognoscitives i sòcio-emotives, incloent-hi el desenvolupament del llenguatge, competència intel·lectual, curiositat, creativitat i imaginació. Els nens que han jugat suficientment poden mantenir millor l’atenció i tenen més habilitat per a concentrar-se; són menys agressius i es porten més bé amb els seus companys; mostren més empatia, poden veure amb més facilitat el punt de vista dels altres i tenen més habilitat per saber amb antelació les preferències i els desigs dels altres. En general, els que juguen estan més ben ajustats emocionalment i socialment.

La fantasia comença al voltant del temps en què el nen formula els seus primers pensaments. Però, com més l’ensenyem, més destruïm la força incipient de la fantasia en el nen. I, sense aquesta, el pensar es torna sec i sense vida. Si permetem que la fantasia fructifiqui en el pensar, llavors, una forma de pensar imaginatiu i creatiu comença a florir i a créixer. La fantasia de la infantesa aparentment desapareix al voltant dels sis o set anys. En realitat, passa per una metamorfosi i reapareix com la imaginació creativa interna de l’edat del nen a Primària. El nen pot ara veure quadres o imatges a dins de la seva ment. Aquests, són tan vius en ell com ho han estat les situacions de joc d’uns anys abans. La imaginació creix i es desenvolupa durant els anys de primària. Però durant la pubertat aparentment desapareix. En realitat, passa per una altra metamorfosi i sorgeix com el pensar creatiu de l’adolescent i l’adult. L’adult imaginatiu serà capaç de jugar amb idees amb la mateixa facilitat amb què abans participava en el joc fantasiós.

En resum, el que ens vol dir l’autor és que ens hem de mossegar la llengua cada vegada que vulguem explicar-li quelcom a un nen petit, perquè hem de permetre’l el plaer de trobar les seves pròpies respostes a través del joc.

Rocío Prieto Ortiz