Més de quaranta anys després del gran èxit que va tenir el llibre El zoo d’en Pitus, l’any 1999 es decideix produir-lo per portar aquesta maravellosa història a la gran pantalla mantinguent intactes els valors ètics de l'original literari; sota la direcció de Mireia Ros i el guió de Sebastià Sorribas (autor del llibre).En el barri del Raval de Barcelona viuen dues bandes en permanent estat de guerra. La d’en Pitus, liderada per Tonet, vol un futur millor en l'entorn social tan dur en el qual viuen. L'altra banda és la de
Aquesta pel·lícula, d'uns 83 minuts de durada, inculca valors com ara: Amistat, entusiasme, solidaritat i esforç.
La veritable amistat dura tota la vida i per a això cal cuidar als amics. Aquest valor és el principal de la pel·lícula i el qual dóna forma o sosté a tot el que passa en la història, ja que tot comença per ajudar a un amic. A més, durant el transcurs de la pel·lícula veiem com l'amistat entre els components del grup es va enfortint ja que lluiten per alguna cosa en comú i tenen la mateixa inquietud, ajudar al seu amic Pitus.
També apareix la persona entusiasta que és aquella que creu en la seva capacitat de transformar les coses, creu en si mateixa, creu en els altres, creu en la força que té per a transformar el món i la seva pròpia realitat. Està impulsada a actuar en el món, a transformar-lo. Això ho veiem clarament en un dels personatges clau d'aquest film, en Tonet (millor amic d'en Pitus) que tot i les dificultats per crear el zoo no es rendeix. En relació amb això veiem l' esforç i la tenacitat de la colla d'en Pitus. Aquest fet s'aprecia clarament; ells volen acabar el zoo abans del dia de la inauguració i fan tot el possible per a aconseguir-ho; en un determinat moment ho veuen una mica difícil, ja que algú els hi destrueix tot el que havien fet i es troben en una situació complicada perquè els hi queda molt poc plaç, però gràcies a la solidaritat dels homes del barri i del gran ímpetu i coratge que hi fiquen ho acaven aconseguint.
En conclusió, El zoo d'en Pitus intenta inculcar l'afany de superació i la importància de lluitar pel que un vol. A més és un cant a la solidaritat, a l’amistat i l'afany de col·laboració entre un grup de nens i nenes que volen ajudar a un dels seus amics, el qual pateix una estranya malaltia que solament poden tractar en un altre país.
Paula Carreras Belmonte
Mariona Fàbregas Domènech
Rocio Prieto Ortiz
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada